Música Que Cal Escoltar

Steely Dan Aja , o la perfecció musical i sonora portada al límit, la fina línia que separa la excel·lència de la perfecció malaltissa. Així és Steely Dan , banda formada per dos músics de la costa est dels Estats Units: Donald Fagen i Walter Becker. Comencen la seva producció musical a l'inici de la dècada dels 70 i aquest disc del que avui parlo es el seu sisè treball, probablement el millor de la banda. Per posar-nos en situació, som a l'any 1977 el  punk ja arriba a tot arreu,  (Sex Pistols, The Clash, Ramones...) , el rock simfònic agonitza ,i al mateix temps, dos músics americans, graben un disc de 7 talls on el tema principal dura 8 minuts, amb multitud d'acords de jazz , desenes d'eminents músics de sessió i obsessiva preocupació per aconseguir l'excel·lència tant musical com en la producció, es a dir, tot el contrari del mainstream  imperant de l'època on semblava que tothom, discogràfiques incloses, estaven més interessats en cançons ràpides, explo

Supertramp és una banda de rock fundada el 1969 per Rick Davies amb el support econòmic del financer Stanley August Miesegaes. El disc del que parlo avui es el tercer, després dels dos primers - Supertramp i Indelibily Stamped - que comercialment no van ser el que s'esperava. Crime of the Century es el primer treball de la banda que comptaria ja amb membres permanents. Tant sols Rick Davies i Roger Hodgson havien estat en els dos anteriors, així doncs la banda quedarà així pels propers i exitosos àlbums: Rick Davies (veu, teclats, harmònica), Roger Hodgson (veu, guitarra, teclats), Jonh A. Helliwell (Instruments de vent i veus), Bob C. Bemberg (Bateria i percusió) i Dougie Thomson (baix). El disc del segell A&M Records va ser gravat en varis estudis, la composició i els assajos pel disc es van realitzar en una granja habilitada a Somerset i el productor va ser Ken Scott. El grup tenia més de 40 cançons per aquest disc de les quals se'n van sel·leccionar 8, alguns del

The Turn of a Friendly Card es el cinquè disc de la banda britànica The Alan Parsons Project formada per Alan Parsons i Eric Woolson, la resta de membres son vocalistes i músics contractats com ja era habitual en els anteriors treballs de la banda. La meva opinió es que aquest és el millor disc de la banda i aniré explicant perquè. Alan Parsons després d'haver estat enginyer de so als estudis Abbey Road de Londres, colaborant en discs dels  Beatles , Paul McCartney, The Hollies i sobretot al recordat àlbum  The Dark Side of the Moon de Pink Floyd que va proporcionar-li una nominació als premis Grammy . Aquest disc del que parlo avui també va estar nominat en apartats tècnics com la majoria dels seus treballs. The Turn of a Friendy Card es un disc conceptual com ho havien estat els cuatre anteriors, aquest parla del joc i les apostes, més que recordar-nos que l'addicció al joc acostuma a acabar malament, ho metaforitza amb les apostes que tots fem -o estem o