Música Que Cal Escoltar

Feia temps que volia parlar d'aquesta banda liderada per Steven Wilson , multi-instrumentista autodidacta, compositor, productor, etc. i un dels seus millors àlbums: In Absentia (traduït del llatí seria "en absència de"). Porcupine Tree s'ha etiquetat de moltes formes -cosa que Steven Wilson  reconeix que no li agrada massa-, la més usada probablement es la de "Rock Progressiu" , i si que algunes vegades ens pot recordar aquest estil, sobretot en discos anteriors com The Sky Moves Sideways (1995), però, també del rock , el pop , la psicodèlia , el metall progressiu , la música electrònica , etc. aquest disc n'és un bon exemple. Des que vaig descobrir Porcupine Tree (tard) vaig notar que eren quelcom diferent, una formació (encara que actualment inactivada pel propi Wilson) relativament nova i contemporània -aquest In Absentia es del 2002- em va fer tornar a "creure" ,encara hi ha músics i bandes disposades a experimentar i buscar camins no

Primer album en solitari del que havia estat el cantant i teclat de The Doobie Brothers fins l'any 1980 havent aportat un so menys rock i més proper al rithm & blues així com memorables composicions a la contrastada banda americana com Minute by Minute o el classic atemporal i una de les millors composicions pop de tots els temps: What a fool believes . La separacio de Doobie Brothers estava cantada a principis dels 80, llavors Michael McDonald comença la seva carrera en solitari amb aquest magnífic álbum co-produït per Ted Templeman i acompanyat per músics de la talla de Jeff Porcaro, Steve Gadd, Greg Phillinganes, Mike Porcaro, Tom Scott, etc. concentrant el característic so del Easy Listening de la costa oest dels Estats Units en aquest interessant disc. En aquest disc podem gaudir de la magnífica veu de McDonald, una de les millors veus que ha donat els Estats Units, es un destacat pianista, però crec que el millor que aporta es la veu; versatil, agradable, particular

Cinquè disc del grup Genesis amb la formació anomenada clàsica: Peter Gabriel (veu, percusions i flauta travessera), Phil Collins (bateria, veus i percusions), Michael Rutherford (baix i guitarra de 12 cordes), Tony Banks (teclats i guitarra de 12 cordes) i Steve Hackett (guitarres). En aquest treball Genesis aconsegueix una sonoritat grandiosa acompanyada de composicions que van esdevenir clàssics de la banda, encara ho son avui, i el grup, ja sense Gabriel, les ha estat interpretant en directe fins fa molt poc. Les composicions d'aquest disc van ser durant molts anys part important en els concerts de Genesis. El disc arrenca amb la peça Dancing with the moonlit knight , comença amb una interpretació vocal a capella de Gabriel incorporant instruments, capes i textures musicals amb un treball de bateria impecable de Collins, una composició clàssica de prog-rock que ens mostra ja com evolucionarà aquest disc, una peça d'introducció que acaba amb una agradable melodia decreixent