Genesis - Selling England by the Pound (1973)

Cinquè disc del grup Genesis amb la formació anomenada clàsica: Peter Gabriel (veu, percusions i flauta travessera), Phil Collins (bateria, veus i percusions), Michael Rutherford (baix i guitarra de 12 cordes), Tony Banks (teclats i guitarra de 12 cordes) i Steve Hackett (guitarres).

En aquest treball Genesis aconsegueix una sonoritat grandiosa acompanyada de composicions que van esdevenir clàssics de la banda, encara ho son avui, i el grup, ja sense Gabriel, les ha estat interpretant en directe fins fa molt poc.

Les composicions d'aquest disc van ser durant molts anys part important en els concerts de Genesis.

El disc arrenca amb la peça Dancing with the moonlit knight, comença amb una interpretació vocal a capella de Gabriel incorporant instruments, capes i textures musicals amb un treball de bateria impecable de Collins, una composició clàssica de prog-rock que ens mostra ja com evolucionarà aquest disc, una peça d'introducció que acaba amb una agradable melodia decreixent que crea tensió per entrar a la seguent composició que es: I Know What I Like (in your wardrobe), primer "single" per dir-ho d'alguna manera de la banda -de fet va ser-ho- i també el seu primer èxit comercial. Es combinen molt bé totes les veus dels membres del grup amb predomini de les de Gabriel i Collins acompanyant una melodia pop al ús a la manera de Genesis.

Anem cap a la tercera peça del disc Firth of Fifth, la joia indiscutible d'aquest LP, es una meravella absoluta es miri com es miri, conté tot el que una bona composició de prog-rock ha de tenir, una introducció de piano fantástica amb el motiu que anirà guiant tota la peça, la veu de Gabriel perfectament matitzada i teatralitzada que transmet emoció per endinsar-nos a la part instrumental on es van sobreposant capes i textures de teclat i sintetitzador conduits per l'inspiradíssima bateria de Collins, acabant la part instrumental amb un èpic solo de guitarra de Hackett que ens descriu el so Genesis en plenitut. S'acaba repetint l'estructura incial i deixa finalitzar la peça amb la melodia de piano inicial.

Ara escoltem la primera interpretació vocal de Phil Collins en el tema More fool me, que també es de les poques peces del grup on no hi ha teclats. Una delicada composició de to optimista que com I Know What I Like conté pincellades pop coloristes. Executada principalment amb guitarres acústiques.

Passem a la composició més llarga del grup, Battle of Epping Forest la peça més Peter Gabriel del disc, la que té més teatralització en el treball vocal i on ho donava tot en els directes. Seguim mantenint el to altissim de qualitat instrumental, de virtuosisme i us massiu de sintetitzadors per par de Banks. Aquesta peça parla de les lluites de bandes rivals plena de referències al passat d'Anglaterra.

Segueix After the Ordeal, una peça instrumental on predomina la flauta travessera de Peter Gabriel i ens introdueix a The Cinema Show, la que pràcticament es l'última peça del disc, s'inicia amb una combinació d'arpegis de les guitarres de Rutherford i Hacket, veu solista i veus combinades de tots el membres, textures musicals, flauta travessera fins a desenbocar en un solo de sintetitzador on es demostra la capacitat interpretativa i de composició de Tony Banks, pràcticament tota la peça es conduïda per sintetitzadors i bateria.

Per finalitzar i tancar el cercle Aisle of Plenty que es com un "reprise" del primer tema del disc executat amb guitarra i la veu de Peter Gabriel, i així amb la repetició de la frase musical de Dancing With the Moonlit Knight acaba aquesta obra mestra del rock progressiu.

Aquest treball de Genesis, al meu parer, millora els anteriors, es una obra més redona, més completa i marca el cènit del grup amb Peter Gabriel, crec que Genesis, com molts grups, té una corba de pujada i baixada i en el punt més alt hi posaria aquest Selling England by the Pound, això no vol dir que els altres treballs no els consideri bons, ni molt menys, tampoc em posiciono com a seguidor incondicional de l'època de Peter Gabriel menyspreant els treballs de l'època Phil Collins, aquesta època té treballs impecables com per exemple A Trick of the Tail o Abacab per dir-ne algun, però per mi el moment més inspirat del grup es aquest.