The The - Soul Mining (1983)

Soul Mining és l’àlbum debut de la banda britànica The The i el seu líder i (segons com es miri) únic component Matt Johnson. Es presenta l’any 1983 rebent bones crítiques encara que inicialment es va vendre de forma molt modesta (tant sols arriba al nº 27 a les llistes de vendes), no va ser fins el 2019 que el disc es va certificar com a or. Un disc que el públic a anat descobrint amb el temps, l’òpera prima de Matt Johnson on deixa els que segurament son els seus moments més inspirats.

Originalment gravat per la discogràfica Some Bizarre i editat per EPIC a Espanya, va ser el tercer millor álbum del 1983 segons la revista Melody Maker i també està inclòs en els «1001 albums you must hear before you die» i està considerat com una obra mestra oculta.

El dibuix de la coberta es obra del germà de Johnson (Andrew), curiosament la il·lustració que aquí va ser la contra-portada va ser la portada als EUA.

Podem definir Soul Mining com un disc de Post-punk amb tocs d’electrònica i New Wave, l’ús de sintetitzadors i percussions programades es la dominant en tot el disc, però també inclou sons purament analògics com acordió o piano. En el tema This is the day l’acordió pren protagonisme i resulta convincent com un instrument més de pop-rock.

La peça que destaca per sobre de totes es Uncertain Smile, una obra mestra que a banda de ser una bona cançó pop en acabar ens obsequia amb un memorable solo de piano de Jools Holland, que originalment hauria estat de saxòfon, afortunadament no va ser així, hi ha gravacions de Uncertain Smile on es pot escoltar el final amb saxofon i altres finals alternatius, però el millor, sense cap dubte i la millor versió de la peça (hi ha molts maxi’s 45 RPM circulant) es la que inclou l'LP de 1983.

A part d’aquestes dues peces, les millors de l’àlbum, també n'hi ha de més experimentals i percutives com I’ve been waitin’ for tomorrow (all of my life) o Giant una peça llarga quasi de rock progressiu (a la manera de Johnson), electrònica i contundent.

La resta de peces no desmereixen la qualitat global de l’àlbum, contrasta el tall Soul Mining que dóna títol al disc, una peça més relaxada de l’habitual amb atmosfera pop més sofisticada i solo de guitarra amb Wah-Wah final.

La versió en CD que va sortir el 1989 inclou dues cançons que no son al vinil Fruit of the heart (instrumental) i Perfect.

Personalment és un disc que vaig descobrir ja fa molts anys (a finals dels 80) i continua mantenint-se fresc i actual, es un disc complicat, hi ha moments on aguantar la contundència de la percussió exigeix un esforç per part nostra, altres moments, en canvi, son extremadament delicats. Sí, es un disc de contrasts, fet de retalls de composicions de Matt Johnson convenientment ajuntats, polits i millorats per acabar sent un dels àlbums bàsics per entendre que va passar als 80 entre la decadència del Punk i la massificació del Electro i el Synth.

The The va publicar més álbums: Infected (1986) va tenir més èxit, sobretot per culpa del single del mateix nom, però el disc no arriba a l'excel·lència de Soul Mining tot i que no és un mal àlbum, ni molt menys.

Matt Jonhson ha gravat més albums amb el segell SONY hi ha col·laborat en varies ocasions amb músics com Johnny Marr (The Smiths) entre altres.